Solitud al no-lloc

Solitud al no-lloc

Sinopsi i memòria:

Motiva aquest projecte la voluntat de l’autor d’expressar “solitud”.

Aquesta es una sensació recurrent en l’ésser humà. Inconscientment intentem foragitar-la i evitar-la, però també podem buscar-la expressament i exagerar-la si per un moment parem en qualsevol lloc i intentem mirar l’entorn de forma impersonal, només mirant, sense relacionar el que veiem amb nosaltres mateixos ni amb les nostres experiències personals.

És llavors que ens adonem que realment, i en últim terme, estem sols i que només formem part d’un entorn, d’un context.

L’experiència i consciència personal d’aquesta descoberta és el que es vol expressar en aquest projecte fotogràfic.

Amb aquest projecte fotogràfic es pretén transmetre la sensació descrita a la sinopsi mitjançant imatges senzilles de llocs habitualment concorreguts i de pas, tant per a l’autor mateix com per a moltes d’altres persones.

El projecte es basarà en el genere del paissatge. S’expressarà aquesta solitud ubicant-la en escenaris reals, però al mateix temps indeterminats i genèrics amb un total de 12 fotografies.

La característica principal de les imatges serà la absència de persones i acció en llocs on habitualment aquesta n’ha de ser la característica més habitual.

Els escenaris seran fàcilment identificables com a llocs d’acció humana o de pas de persones. L’absència de persones i també la no-acció  portarà a l’espectador cap a l’experimentació de la sensació buscada de “solitud”.

Visualment les imatges es dividiran en poques però grans àrees dins la composició i amb pocs elements visuals per simpliciar-les i facilitar-ne l’observació calmada i no estressant.

A més, en cada fotografia hi haurà algun o alguns “elements” de petit tamany, però fàcilment identificables i relacionables amb l’acció humana.

Aquests elements seràn els que captaràn l’atenció de l’espectador i el faràn adonar que és ell sol i ningú mes, qui està mirant subjectivament i personalment aquella imatge.

Aquest o aquests petits element seràn qualsevol cosa susceptible d’haver estat creada per l’home, o bé,  ens donaran pistes que aquell “escenari” que tenim al davant normalent és concorregut per moltes d’altres persones.

Adonar-nos que aquestes altres persones que “haurien” de sér a l’escenari que tenim al davant, i que precisament “no” hi són, és el que ens farà prendre consciència que realment estem “sols” en aquell precís moment.

Saps que és Meetup??? La forma més senzilla de fer el que t'agrada! aquí.