Solitud al no-lloc

Solitud al no-lloc

Sinopsi i memòria:

Motiva aquest projecte la voluntat de l’autor d’expressar “solitud”.

Aquesta es una sensació recurrent en l’ésser humà. Inconscientment intentem foragitar-la i evitar-la, però també podem buscar-la expressament i exagerar-la si per un moment parem en qualsevol lloc i intentem mirar l’entorn de forma impersonal, només mirant, sense relacionar el que veiem amb nosaltres mateixos ni amb les nostres experiències personals.

És llavors que ens adonem que realment, i en últim terme, estem sols i que només formem part d’un entorn, d’un context.

L’experiència i consciència personal d’aquesta descoberta és el que es vol expressar en aquest projecte fotogràfic.

Amb aquest projecte fotogràfic es pretén transmetre la sensació descrita a la sinopsi mitjançant imatges senzilles de llocs habitualment concorreguts i de pas, tant per a l’autor mateix com per a moltes d’altres persones.

El projecte es basarà en el genere del paissatge. S’expressarà aquesta solitud ubicant-la en escenaris reals, però al mateix temps indeterminats i genèrics amb un total de 12 fotografies.

La característica principal de les imatges serà la absència de persones i acció en llocs on habitualment aquesta n’ha de ser la característica més habitual.

Els escenaris seran fàcilment identificables com a llocs d’acció humana o de pas de persones. L’absència de persones i també la no-acció  portarà a l’espectador cap a l’experimentació de la sensació buscada de “solitud”.

Visualment les imatges es dividiran en poques però grans àrees dins la composició i amb pocs elements visuals per simpliciar-les i facilitar-ne l’observació calmada i no estressant.

A més, en cada fotografia hi haurà algun o alguns “elements” de petit tamany, però fàcilment identificables i relacionables amb l’acció humana.

Aquests elements seràn els que captaràn l’atenció de l’espectador i el faràn adonar que és ell sol i ningú mes, qui està mirant subjectivament i personalment aquella imatge.

Aquest o aquests petits element seràn qualsevol cosa susceptible d’haver estat creada per l’home, o bé,  ens donaran pistes que aquell “escenari” que tenim al davant normalent és concorregut per moltes d’altres persones.

Adonar-nos que aquestes altres persones que “haurien” de sér a l’escenari que tenim al davant, i que precisament “no” hi són, és el que ens farà prendre consciència que realment estem “sols” en aquell precís moment.