Per fi he anat a veure Jaume Plensa al MACBA

Per fi he anat a veure Jaume Plensa al MACBA

Feia molts dies que ho tenia pendent, hi havia d’anar. Volia ser-hi, passejar-m’hi. Desitjava gaudir-ho i ho vaig fer tant com vaig poder, tant com era possible. Maximitzant-ho.

Em sap greu dir-vos, però, que ja heu fet tard, l’exposició va finalitzar el 22 d’abril, per tant no us feu mala sang. Si no hi veu anar, malament rai.

Tots els manuals d’estudi per a Guies Turístics, diuen que mai s’ha de posar la mel a la boca dels visitants parlant-los d’allò que no podran veure. (Per exemple: perquè la façana de la catedral de torn està en obres i l’han tapada tota amb una lona). Però bé, jo crec que amb Plensa (i el MACBA) cal fer-ne una excepció.

Entre altres raons, perquè el MACBA segueix al seu lloc i hi fan d’altres activitats i exposicions. No para mai.

Només entrar a l’exposició et trobaves amb Firenze II. L’escultura amb forma de signe d’interrogació majestuosa. Plensa diu que l’escultura és una bona forma de preguntar … i crec que no l’hi falta raó oi?

L’exposició és un recull d’algunes de les obres de Plensa, no hi són totes, clar. N’hi ha de repartides per tot el món. Tampoc us comentaré tot el que hi havia, no puc pas, i seria molt pesat. Penso que també és maco buscar-se un mateix la informació. Una vegada picat l’ham cadascú s’hi va clavant més i més.

Per sort vaig poder anar a l’exposició amb altra gent i el que vem fer és enganxar-nos a una visita guiada en català que acabava de començar. No era el que teníem pensat però el cert és que fer-ho ens va ajudar a gaudir molt més de tot plegat.

Un incís: en un dels vídeos que hi ha a l’exposició l’autor comenta que una vegada l’hi van preguntar perquè en alguns dels museus on exposava hi havia cartells que deien «Prohibit tocar les obres». I ell va contestar: «perquè s’han oblidat d’acabar la frase. Hi hauria de posar «Prohibit tocar les obres, cal acariciar-les».

Només això ja ens mostra com vol que interactuem amb el seu treball, i de veres que cal fer-ho.

Tot i que les visites guiades gairebé sempre valen la pena, no hem de deixar d’experimentar personalment del que tenim al davant. De tant en tant cal parar-se i només mirar i veure-hi. I sentir.

Sentir que notem dins.

Fa un temps que vaig aprendre-ho (gràcies) i des de llavors no he parat de fer-ho.

A més a més del recull d’escultures, hi ha un muntatge al pati exterior del MACBA. Ens diuen que és la primera vegada que s’hi fa alguna cosa, i la veritat és que és idoni per la instal·lació del Continents I and II (2000). No tindria sentit aquest projecte a l’interior.

Ja acabo, només una anècdota que penso que és interessant: ens diuen, corre el rumor que Plensa és avui aquí, que l’han vist, però crec que no és cert, i el guia s’ho fa venir bé per explicar-nos que el que sí que va fer va ser venir a l’exposició abans d’inaugurar. Va pintar uns «retrats» allargassats en algunes de les parets blanques de les sales. L’home diu que és quelcom que intenta fer habitualment. Sempre que pot intenta personalitzar les seves exposicions.

Va que m’estic allargant massa, ja en buscareu més informació del Plensa. Hi ha alguns documentals al TED molt bons, on explica alguns dels seus projectes de manera planera i molt pròxima. Us aconsello que hi perdeu una estoneta. Són molt amens.

I per últim no puc deixar de mostrar-vos alguna foto de l’arquitectura de l’edifici del MACBA. Val molt la pena!

M’agrada l’arquitectura. No hi entenc un borrall però gaudeixo observant edificis, ponts, construccions, etc. Té alguna cosa que m’atrau. I com que m’atrau, també en faig fotos.

He de dir que conjuntament amb Plensa, al museu hi havia una exposició d’alguns treballs de Christian Marclay, molt interessants també, però no vaig tenir gaire temps per entretenir-m’hi tot i que sí que hi vaig poder fer alguna fotografia.

Era molt interessant, però feia molta estona que érem dins el museu, i havíem d’anar a dinar. Sempre passa igual. No n’hi ha mai prou de temps.

Us poso un enllaç i alguns hastags del MACBA, Plensa i Marclay per si en voleu cercar més informació a internet. N’hi ha per parar un tren: macbaBCN #JaumePlensa #ChristianMarclay

https://www.macba.cat/ca/inici