París de nord a sud (primera part)

París de nord a sud (primera part)

Paris és moltes coses al mateix temps. Poder-hi passejar sense haver de fer el turista és un privilegi.

Tenia tot el dissabte per recórrer una distància, que en línia recta i segons el Google Earth, era de 8 quilòmetres. Exactament quaranta minuts en el tren de la Línia RER 2.

Us proposo un viatge des de la Bibliothèque Václav Havel, situada al nord de París, a La Maison du Brasil, just a l’altre extrem. Al sud de la ciutat. I a mig camí, clar, el Sena.

Abandonar-se a Paris, al gran Paris com diu el meu amic, no només al parc d’atraccions en què s’ha convertit el centre, és una experiència molt recomanable. Caminar i disparar amb el 35 mm fix, res més.

A mesura que vagi tenint temps faré alguna entrada aquí al blog per comentar-ne les imatges. Espero que us sigui interessant i que en gaudiu. Jo ja ho he fet disparant, editant, revelant i sobretot, intentant treure l’entrellat del perquè vaig disparar aquestes i no unes altres fotografies.

A primer cop d’ull el cos d’imatges sembla un garbuix incomprensible. És impactant. Disparo aquí i allà, aparentment sense sentit. Però sí que hi ha un sentit, i tant.

M’adono que el pensament és molt volàtil: marxa, torna, puja, baixa, accelera, s’atura, etc. Però sempre hi ha una mar de fons que intenta amorosir-ho tot i que acaba aflorant. La combinació entre aquest pla que ho engloba tot i els pics que en sobresurten és molt interessant.

Tot això es veu a les imatges. Avui ho teniu difícil, tot plegat veureu poques fotografies, serà d’aquí a uns dies que sabreu de què parlo.

Ja heu vist algunes instantànies entre els paràgrafs anteriors.

Mireu-les ara amb uns altres ulls. Quines formen part de la mar de fons i quines són illes?