Anoiejant (amb càmera) ... a Sant Pere de Jorba.

Anoiejant (amb càmera) … a Sant Pere de Jorba.

Ampliació de l’article corresponent a la setena edició de l’”Anoiejant (amb càmera) …” a la revista Anoia Magazín.


Gàrgoles de Sant Pere de Jorba

Autèntiques, no com les de Notre Dame de París.

Quan pensem en la catedral de Notre Dame de París a tots ens vénen al cap les gàrgoles que en decoren la façana, oi?

Doncs em sap greu, però cal dir que no són gàrgoles allò. Les famoses figures que va instal·lar Viollet-le-Duc a París realment s’anomenen quimeres i tenen una funció exclusivament decorativa.

El terme de gàrgola identifica aquella part que sobresurt de les canonades i que s’utilitza per evacuar-ne l’aigua. Si no existeix aquesta funció hidràulica, tècnicament no podem parlar de gàrgoles.

Tot i que es pensa que les gàrgoles tenien funcions simbòliques de protecció pel temple, també hi ha qui creu que era una forma d’expressió artística dels escultors de l’època medieval. Aquest recurs decoratiu va ser molt utilitzat a l’edat mitjana, especialment a l’època gòtica.

Si volem veure’n un parell a l’Anoia, ho tenim bé. A la façana de l’església de Sant Pere de Jorba, construïda entre el 1551 i el 1558, n’hi ha dues amb forma d’animal grotesc que obren unes boques que fan por.


Fitxa turística de la proposta:

Municipi: Jorba.

Època de l’any recomanada: Tot l’any.

Telèfons i dades de contacte útils:

Ajuntament de Jorba:
Telèfon: 93 809 40 00
Web: http://www.jorba.cat

Observacions: Per Jorba hi passava l’antiga nacional II, ara ja no. És curiós veure com ara, el centre del poble s’ha convertit en un passeig tranquil i relaxant, comparat amb el moviment que hi havia quan la carretera el creuava de mig a mig.


Ara toca comentar la fotografia!

Avui aprofitaré per escriure quatre ratlles sobre fotografia de viatges.

Les imatges amb les que tornem a casa després d’un viatge o una visita cultural, moltes vegades no ens satisfan. Ja no es tracta tant de si les imatges son boniques, tècnicament ben executades, etc, es tracta del contingut global del reportatge.

Tenim un cos d’imatges que expliquen una història? Hi ha varietat? Tenim diversos punts de vista? Enquadraments? Vistes generals? Detalls? Persones?

Aquí hi ha la clau de tot, que no limitar-nosa fer les típiques imatges de “postal”. És molt interessant fer d’altre tipus de fotografies, buscant detalls, menjar, tipus de llum diferents, gent …

Hi ha una dita castellana que il·lustra molt bé de què parlo: “En la variedad está el gusto”.

Un reportatge amb imatges “diferents” serà molt més divertit de veure que no pas un on totes les imatges siguin semblants, oi?


Recordeu que podeu trobar totes les postals d’aquesta secció a la botiga on line XCC.CAT i llegir l’article d’aquest mes de la revista Anoia Magazín en aquest enllaç de ISSUU.