Anoiejant (amb càmera) … a l’Església de Santa Maria de Veciana.

Quarta edició de l’”Anoiejant (amb càmera) …” a la revista Anoia Magazín.


Una marededéu gairebé única!

Us heu fixat que gairebé sempre tots els Nens de les Mares de Déu, seuen a la seva cama esquerra o bé al centre de la falda?

Doncs a Santa Maria de Veciana no és així.

El Nen seu a la dreta de falda de la Mare i, això, és el que fa particularment interessant la reproducció de la talla romànica de l’església de Santa Maria que es troba al Museu Episcopal de Vic.

L’església, documentada des del segle XI, està situada en un paratge idíl·lic. Just a l’encreuament de les carreteres BV-1004 i BV-1005 sota mateix del nucli de Veciana.

Postal_Anoia_Magazin_201609

A l’indret s’hi fan tot l’any moltes més activitats a part d’actes litúrgics, com ara actuacions de quartets de corda interpretant música clàssica, corals i grups de veu i piano cantant versions diverses, ballades de sardanes o cantades de caramelles.

Normalment després de qualsevol activitat s’hi ofereixen degustacions de les varietats del producte estrella del municipi: el formatge de Veciana. Ja està tot dit, oi?


Fitxa turística de la proposta:

Municipi: Veciana.

Època de l’any recomanada: Tot l’any

Telèfons i dades de contacte útils:

Ajuntament de Veciana
Telèfon: 93.809.».55.81
c/e: veciana@veciana.cat

Observacions: És destacable l’escullera de grans blocs de pedra que es va construir en la rehabilitació de tot l’entorn que atorga a el conjunt un punt de monumental molt interessant. .


Pel que fa a la fotografia, avui parlarem de simetria.

Aquest és un recurs estètic força utilitzat en fotografia però que, com tots, cal no abusar-ne si no volem caure en la monotonia a l’hora de compondre les nostres imatges.

La simetria denota estabilitat, solidesa, tranquil·litat, etc… i això l’espectador ho percep. Però també té el perill que tanta “estabilitat, solidesa o tranquil·litat” es percebin com a connotacions negatives pròximes a l’avorriment.

El que per una banda ens crea curiositat – justament per la simetria – per l’altra, fa que la fotografia sigui molt més previsible des de l’inici i, per tant, hi perdem interès ràpidament.

A l’enquadrament de la postal de Santa Maria la simetria hi és present, però d’una forma menys obvia.

Fixeu-vos que el xiprer, marca exactament el centre de la imatge i la divideix en dues meitats definides. Això, juntament amb la part de sota de la fotografia on apareix el mur de pedra, dóna a la fotografia el que comentava més amunt: estabilitat.

També podem veure que s’equilibren entre si la zona il·luminada de l’església i els arbres, a banda i banda del xiprer.

I per últim hi ha dos detalls a la dreta de l’enquadrament, l’escala d’accés i el fanal, que en certa mesura, contraresten en importància el contrallum de l’arbrat de l’esquerra. Podríem dir que es compensen entre si a la imatge.

Tots aquests elements, fan que tot i no tractar-se d’una fotografia “estrictament” simètrica, sí que se’n perceben unes sensacions similars, sense adonar-nos-en. Això la fa agradable a la vista sense caure en l’obvietat


Recordeu que podeu trobar totes les postals d’aquesta secció a la botiga on line XCC.CAT i llegir l’article d’aquest mes de la revista Anoia Magazín en aquest enllaç de ISSUU.