Anoiejant (amb càmera) … a l’Església de Santa Maria de El Bruc.

Quarta edició de l’”Anoiejant (amb càmera) …” a la revista Anoia Magazín.


Campanes andaluses a la falda de Montserrat

El Bruc és conegudíssim per la història del Timbaler, però n’hi ha d’altres.

Una d’elles és la que explica l’origen de les Campanes de Santa Maria. Durant la Guerra Civil, les campanes originals varen ser despenjades per picar-les i utilitzar-ne el metall com a material bèl·lic. Abans de ser destruïdes, però, van desaparèixer sense deixar rastre.

Actualment hi ha campanes a Santa Maria del Bruc, és clar. D’on han sortit? Quant fa que hi són?

La Maria i la Micaela, que és com s’anomenen les actuals, daten del 15 d’agost del 1951 i està documentat que van ser fabricades a Jaén. Concretament van sortir de la tercera generació de campaners hereus de Manuel Rosas. Una foneria que des del 1881 es dedica a aquesta activitat.

Una altra de les curiositats de l’església n’és el seu campanar romànic. Adossat a l’absis i coronat per una particular torre piramidal coberta amb teules vidriades de color blau i blanc molt vistoses els dies de sol intens! Tot i això si hi aneu en una nit de lluna plena, podreu intuir la silueta de Montserrat darrera el campanar …

A l’indret s’hi fan tot l’any moltes més activitats a part d’actes litúrgics, com ara actuacions de quartets de corda interpretant música clàssica, corals i grups de veu i piano cantant versions diverses, ballades de sardanes o cantades de caramelles.

Normalment després de qualsevol activitat s’hi ofereixen degustacions de les varietats del producte estrella del municipi: el formatge de Veciana. Ja està tot dit, oi?


Fitxa turística de la proposta:

Municipi: EL Bruc.

Època de l’any recomanada: Tot l’any

Telèfons i dades de contacte útils:

Ajuntament de El Bruc
Telèfon: 93.771.00.06
Web: www.bruc.cat

Observacions: Podeu combinar la visita a Santa Maria amb la del museu de la muntanya de Montserrat, i també amb la del monument al Timbaler del Bruc.

Monument al Timbaler del Bruc, a contrallum.


Pel que fa a la fotografia, avui parlarem de teoria de color.

Ens mirem la foto de Santa Maria del Bruc i automàticament hi veiem dues parts ben diferenciades, complementaries. La meva opinió és que això passa per què s’hi ha utilitzat un dels recursos bàsics i més efectius en fotografia: la combinació de dos colors complementaris.

En aquest cas són el blau (fred) i el taronja (càlid). Si busqueu una mica d’informació sobre el tema, trobareu de seguida una il·lustració circular on figuren tots els colors.

sin-titulo

Els colors complementaris són els que es troben oposats en aquesta «roda/cercle cromàtic» i, teòricament si els barregéssim, el resultat seria un color «gris neutre».

Però el que ens interessa a nosaltres, és no barrejar-los, ens interessa mostrar-los tots dos a la fotografia, però ben diferenciats.

Està demostrat que la combinació de dos colors complementaris és atractiva a la vista, és harmoniosa, i això ho utilitzem a favor nostre en fotografia.

A més a més, podríem aquí parlar de les sensacions que els colors ens transmeten, calidesa, energia, passió, pau, optimisme, noblesa, elegància, etc. Seríeu capaços d’assignar un color a cadascuna d’aquestes paraules?
En parlarem en una entrada al blog més endavant d’acord?


Recordeu que podeu trobar totes les postals d’aquesta secció a la botiga on line XCC.CAT i llegir l’article d’aquest mes de la revista Anoia Magazín en aquest enllaç de ISSUU.