Anoiejant (amb càmera) ... a Aleny.

Anoiejant (amb càmera) … a Aleny.

Ampliació de l’article «Postals de l’Anoia» a la revista Anoia Magazín de desembre del 2016


Un nucli secular, que va perdre la independència

El 1085 el castell d’Elenio era una realitat. No és estrany. Quin lloc podria ser més adequat per situar-lo que al cap d’una carena de 660 metres d’altitud i amb visibilitat sobre tota la comarca?

Aleny ha estat habitat des de temps remots, com ho demostra el fogatge de 1381 en el qual s’hi varen comptabilitzar fins a tres focs.

El què no sempre ha estat tan clar és a qui estaven sotmesos els seus habitants.

A l’època medieval tot era senzill, era el vescomte de Cardona qui exercia el poder a la zona, però el 1812, amb les Corts de Cadis i l’abolició de les senyories jurisdiccionals tot va canviar: Aleny, Sant Pesselaç, Dusfort i Conill van constituir-se com a municipi independent. Més tard, l’any 1845, una reforma de la normativa territorial que eliminava els pobles de menys de trenta habitants, els va annexionar a Calonge de Segarra, juntament amb Mirambell.

postal_aleny_horitzontalDeixant a part la història, gaudir de les vistes, visitar l’església de Sant Miquel o simplement descansar, són motius més que justificats per visitar aquest indret. Creieu-me!


Fitxa turística de la proposta:

Municipi: Calonge de Segarra – Nucli d’Aleny.

Època de l’any recomanada: Tot l’any, però a la primavera hi trobareu tots els camps verds.

Telèfons i dades de contacte útils:

Ajuntament de Calonge de Segarra:
Telèfon: 93 868 04 09
Web: http://calongesegarra.cat

Observacions: Aleny és un dels diversos nuclis que formen Calonge de Segarra, podeu combinar la vista amb d’altres dels nuclis, amb Calaf o amb tota l’Alta Segarra


Pel que fa a la fotografia, avui parlarem de formats. Format vertical o format horitzontal, quin és millor? Com gairebé sempre, la resposta és: depèn. El format horitzontal és el més ajustat a la visió humana i generalment tendim a utilitzar-lo més perquè les fotografies horitzontals ens semblen, d’entrada, més naturals. És un tipus d’enquadrament al qual estem molt acostumats. Però, què passa quan el subjecte o objecte de la fotografia té una forma més alta que no pas ample? Llavors sembla més adequat escollir el format vertical, oi?

Tot i això, la cosa no acaba aquí. Hi poden haver altres condicionants a l’hora d’escollir el format en què hem de disparar la fotografia. Per exemple, a l’hora de publicar la fotografia poden haver-hi restriccions d’espai. En aquest cas, si l’espai de què prèviament disposem és vertical, com podria ser la portada d’una revista, haurem de tenir-ho en compte i abans de disparar la foto, intentar ajustar la composició a aquesta condició.

Com a mostra us poso l’opció vertical de la postal d’Aleny. En el seu dia, vaig disparar les dues versions per assegurar-me de tenir varietat per escollir en funció de l’ús que volgués donar a les imatges en un futur.

postal_aleny_vertical


Recordeu que podeu trobar totes les postals d’aquesta secció a la botiga on line XCC.CAT i llegir l’article d’aquest mes de la revista Anoia Magazín en aquest enllaç de ISSUU.